La senadora d’En Comú Podem, Sara Vilà, ha presentat una moció a la Comissió d’Exteriors de la Cambra Alta per actualitzar el protocol d’atenció a les dones espanyoles víctimes de violència masclista a l’exterior, amb la que exigeix que aquestes víctimes passin a ser comptabilitzades com a víctimes oficials d’Espanya. “Cal establir un mecanisme de registre i comptabilització dels casos d’espanyoles que denuncien ser víctimes de violència de gènere a l’estranger, així com de les dones i infants assassinats en aquests casos”, demana Vilà al text presentat, així com garantir que les famílies de les assassinades per violència de gènere a l’exterior obtinguin les mateixes ajudes que les víctimes en territori espanyol, ja que, actualment, les assassinades a l’exterior no comptabilitzen com a víctimes oficials d’Espanya. La senadora d’En Comú Podem, Sara Vilà, ha presentat una moció a la Comissió d’Exteriors de la Cambra Alta per actualitzar el protocol d’atenció a les dones espanyoles víctimes de violència masclista a l’exterior, amb la que exigeix que aquestes víctimes passin a ser comptabilitzades com a víctimes oficials d’Espanya. “Cal establir un mecanisme de registre i comptabilització dels casos d’espanyoles que denuncien ser víctimes de violència de gènere a l’estranger, així com de les dones i infants assassinats en aquests casos”, demana Vilà al text presentat, així com garantir que les famílies de les assassinades per violència de gènere a l’exterior obtinguin les mateixes ajudes que les víctimes en territori espanyol, ja que, actualment, les assassinades a l’exterior no comptabilitzen com a víctimes oficials d’Espanya.

Amb aquesta moció, Vilà vol donar resposta a casos com el de la lleidatana Farrah Mohamed, qui el 4 de gener va donar a conèixer a les autoritats que el seu marit l’havia enganyat per anar a El Caire de vacances a iniciar el seu procés de separació i perquè el seu fill pogués acomiadar-se de la seva família egípcia. Malgrat que Farrah no viu a l’exterior, sí que va patir violència a casa de la seva exparella i amenaces si intentava tornar a Espanya amb el nen. El nen té doble nacionalitat, espanyola i egípcia, fet que ha facilitat que d’acord amb la legislació egípcia, el pare pugui obtenir la seva custòdia de forma unilateral, sense que la mare pogués intervenir. Per tal d’evitar casos com aquests, el text inclou la necessitat d’establir mecanismes per tal que les dones puguin rebre assessorament i defensa jurídica, assistència psicològica i mèdica i refugi segur durant el procediment legal per tal d’obtenir la custòdia dels infants en països amb jurisdiccions masclistes.